Gala d'entrega dels "I Premis a la mare que va parir a l'artista de la falla estètico-satírico-compositivament compensada del món mundial..."

Després de tota la parafernàlia protocolària (que ja veus tu quina poca falta feia) i com no ha arribat cap candidatura com era d'esperar, les Falles que s'han fet mereixedores del I Premi a la mare que va parir a l'artista de la falla més estètico-satírico-compositivament compensada del món mundial... són:

Espereu, espereu!! que ho farem en English que aixi queda més Oscarià.

And the I Award for the mother who gave birth to the artist of the most esthetic-satirical-compositevly falla of the global world goes to...

En categoria de Falla Gran:

Plaça de l'Àngel - Marisa Falcó i Paco Pellicer, Jesús I. Català

"Cartes" és una d'eixes falles que haurien de representar un exemple per a la festa. Una falla que fuig de barroquismes estètics per realitzar les seues reivindicacions amb una força increïble. Una idea tan senzilla com la de la bústia on poder fer les peticions dels veïns del barri del Carme és l'eix central del cadafal.

L'abandó progressiu per part de l'alcaldessa fa que els veïns no tinguen ajudes per instal.lar un ascensor per a embarassades i aquestes hagen de deixar el barri. L'oblit de les autoritats fa que un veí jove no puga viure als seus origens perquè els lloguers estan molt cars. I fa que una iaia li escriga una carta a l'alcaldessa convidant-la a xerrar sobre el barri.

Senyora alcaldessa:

[...]Es que ja no hi ha artesans,[...]I a mi m'agradaria obrir la finestra i vore com treballaven els xics aquells que pintaven falles en la plaça on jo visc, i ja se n'anaren[...]

Li agrà més el xocolate que el café en llet?

Una escena amb una emotivitat i un sentiment que estarà marcada a foc al cervell de tot aquell qui la va contemplar. Qui escriu aquestes linies va banyar els ulls de la tendresa que li va transmetre la iaia.

En categoria de Falla Infantil...

Mossén Sorell - Corona - Anna Ruiz

"Motivacions" és una de les poques falletes on no es troben fades, on no es troben 400 figures juntes. Només 5 xiquets... sí, xiquets. Perquè les falles infantils son per a xiquets. I per a ells han de ser els seus monuments. Eixe era l'eix de la falleta: les motivacions dels xiquets, les seues aspiracions, els seus somnis d'arribar a ser qui volen ser al futur. El núvol d'idees que deixava caure lletres i lletres de les quals els xiquets haurien de treure les seues motivacions, el seu futur.

L'expressivitat dels xiquets (perquè eren xiquets, no ninots...) era màxima; parlaven sense dir paraula, la seua pell de "collage" ens transmetia l'entusiasme per arribar a ser ballarina, pintor, investigador, músic,... i tantes altres coses amb les quals somien els més petits.

Aquesta falleta passarà a la història de la festa. Serà d'eixes falles que es recordarà sempre encara que el jurat "oficial" l'haja menyspreada. En un futur tothom estarà d'acord en què aquesta va estar la millor falla infantil de València 2008. I no va necessitar de colors recarregats, ni de moltes figures. Només va plasmar allò que és dels xiquets, allò que serà dels xiquets.

Els premis s'entregaran a les mares dels artistes. Consistirà en una gran abraçada dels seus fills amb molt d'afecte. No hi ha millor premi per a una mare que tindre als seus braços unes ments tan privilegiadament sensibles com aquests artistes.

Enhorabona a vostès, enhorabona.

El divertit calvari d'abillar-se

En aquest blog és difícil trobar-se amb temes d'indumentària tradicional. Moltes vegades un aspecte tan fonamental de la festa es veu distorsionat pel fastigós "marujeo" que l'envolta. És per això que és difícil trobar-se amb gent que parle d'indumentària amb cert criteri i respectant la tradició de la indumentària valenciana.

Hui el Malalt de Falles fa una excepció, que igual pot representar el començament d'una nova via de reflexió allunyada del tòpic.

Fa ja un temps que va aparéixer per la Ribera Baixa, més concretament a Sueca, el blog de la Falla Avinguda d'Espanya que podríem dir que és el blog de referència de les Falles de Sueca per ser el més visitat i el més actualitzat. Participen tots els fallers amb comentaris i sempre apareixen notícies sobre activitats de la comissió. Molt destacable i entretingut. El Malalt de Falles és un seguidor més d'eixe divertit espai web d'una de les falles Suecanes.

I, vés per on, que en una de les visites em trobe la narració d'una fallera que relata d'una manera divertida i graciosa tots els pasos que cal per estar abillada completa i perfectament; des del despertar fins a introduir els peuets a les infernals sabates.

Només llegir el principi ja t'atrapa. Ací teniu un fragment:

De segur que totes les fallerotes de l’Avinguda (i, per extensió, totes les falleres d’altres comissions que li peguen alguna ullada a aquest blog) saben del que parle quan dic: Sona el despertador (o, en el meu cas i de segur que en el cas de moltes altres, ve la teua mare a l’habitació), et despertes, intentes assimilar que comença un nou dia ,que has de començar a ser persona,… I que ve seguidament??!! Doncs si, els pirris!! I penses: “Puffff, els pirris”.

No vos contaré més. Millor el llegiu complet ací:

Pirris, tejes i tacons

--
Més info: Indumentària a la Falla Comte Salvatierra - Cirilo Amorós

Font de la foto: Usuari ouh_pinase de flickr

Convocatòria dels "I Premis Malalt de Falles"

Premis del Cercle de Belles Arts, Premis a la 'plantà' més arriscada d'una empresa de grues, Premi d'una empresa de begudes (la publicitat incorporada al palet... què trist), Premi de la crítica, Premi al millor ninot de portada (em deixes el casal per presentar la revista i tranquil, que jo et done el premi), Premi a la millor caricatura de ninot, Premi de RTVV a la crítica televisiva (millor dit, a qui li fa més la pilota...), Premi la Picota (els polítics ja no saben que fer per tindre una foto i fer-se de notar??) Premi del Col.lectiu Lambda Arco Iris "a la falla que mejor trate la homosexualidad y la transexualidad", Premi a la Falla Hostelera (ni falla artística ni falla espectacle ni falla satírica... això ja està passat de moda, home), Premi Controla Club "Si te pasas, te lo pierdes", Premi a la mare que va parir a l'artista de la falla més estètico-satírico-compositivament compensada del món mundial... Redéu consagrat i sense consagrar!!!! serà per Premis 'xorres' (anava a dir imaginatius, però ja està bé d'eufemismes...) a les Falles de València???

Veient tota la retafila de 'guardons', el Malalt de Falles es veu legitimat per crear una nova categoria de premis. Com estareu pensant, d'original la iniciativa té ben poc... què collinsus, no en té absolutament res! Però donat que quasi hi ha Premis fins per a la Falla on millor s'haja posat la gespa, doncs el primer bloc de Falles no anava a ser menys.

En principi el nom d'aquestes distincions havia estat encomanat a una comissió d'experts internacionals en premis: premis Nobel, premis Jaume I, premis Òscar, premis Darwin, Premis Pulitzer, Premis Cervantes... Però aquest grup interdisciplinar premial va tirar-se tres mesos per posar-se d'acord en que s'haurien d'anomenar "I Premis Malalt de Falles". Ja veus tu... tres mesos per a posar un nom evident... la mare que va.

Així que després d'una decisió democràtica i unànime per majoria simple duplicada de dos terços, he decidit perquè així m'ha donat la gana, i fora de romanços, convocar el:

I Premi a la mare que va parir a l'artista de la falla més estètico-satírico-compositivament compensada del món mundial...

Les bases del guardó són aquestes:

1. S'atorgarà a una falla gran i a una infantil
2. Ni un euro de recompensa que l'economia està en crisi
3. Podeu posar un recurs contenciós-administratiu, però com està hui en dia la justicia... igual no teniu resposta d'aci a que haja nascut el vostre besnét
4. Per participar haurà de tindre la fortuna que el Malalt de Falles la visite. No es parlarà de monuments no visitats (o almenys s'intentarà)

Al pròxim article es publicaran els mereixedors d'aquests premis de nova creació...

Missió Impossible 2285

Fa uns quants diumenges, entre mos i mos del meu deliciós entrepà de calamars, estava mirant la caixa boba, quan fent un poc de zapping arribe a Tele5 (rimes fàcils... no gràcies) i, vés per on, que veig que el Tom Cruise estava pujant muntanyes amb una mà. Semblava que anaven a fer "Missió Impossible 2".

Com les meues neurones ja estan "falleritzades" de fa temps, recorde ràpidament que a eixa pel.lícula apareix una de les mescles més explosives/inverosímils de la història festiva mundial. Llegint un poc per Internet crítiques de cinema crida l'atenció una frase que vaig trobar:

Averiguar que psicotropicos han tomado los guionistas para mezclar las fallas con Sevilla

I és veritat. A qui se li acudeix dir que els Sants es cremen per santificar-los? A quin genial guionista li ve al cap clavar a falleres tirant flors damunt dels pasos religiosos? Falles i Setmana Santa juntes?! Quina idea més destrellatada!!! O no...



Enguany resulta que la realitat ha superat a la ficció. El dia de Sant Josep, 19 de Març, ha coincidit amb Dimecres Sant. Aquest fet ha donat lloc a una convivència entre la festa major del cap i casal i la setmana santa poc habitual en aquesta ciutat. Els punts on més s'ha viscut açò han estat, com no, els barris marítims.

La Setmana Santa Marinera, molt arrelada al Cabanyal, i les agrupacions falleres de la zona han hagut d'entendre's i col.laborar per poder compatibilitzar les dues celebracions. Pel que s'ha vist a la premsa l'enteniment ha estat perfecte entre ambdues parts. Així d'una banda s'han suspés alguns actes i de l'altra s'ha facilitat les processons inclús deixant passar els pasos per dins de les carpes. Fins i tot el mantell de l'Ofrena ha estat decorat per a l'ocasió. I dic jo: perquè no és possible exportar solucions i acords com aquest a altres "relacions" com la fallera-veïnal. Si ací s'ha arribat a bon port, en altres contextos cedint un poc no hi hauria d'haver problema.

A les Falles del 2008 hem pogut contemplar com els artistes reflectien aquesta situació del calendari de moltes i divertides maneres. A destacar el ninot per a Castelló - Segorb (completament dedicada a aquesta coincidència temporal-festiva) de Juanjo Garcia on una fallera ja abillada de valenciana s'havia d'enfundar un capirot de natzarè sense oblidar pinta ni monyos, fonamentals en l'aspecte exterior de tota fallera. De totes les mencions a la setmana santa fallera d'enguany em sembla la més graciosa i la millor resolta.

Altres referències pasquo-falleres que han tingut cert ressò han estat la figura de Fèlix Crespo a Na Jordana on ell era representat com el Crist de la Columna, patidor per excel.lència; i també al monument que parlava de Malalts de Falles (llàstima que aquest blog no apareguera jeje) de Toni Fornés hi havia una natzarena-fallera amb banda inclosa, però d'una qualitat satírica i expressiva prou inferior a la de Juanjo Garcia.

Arribats a aquest punt, no estaria mal explicar perquè els guionistes de Missio Impossible 2 no estaven bojos al seu dia, sinò molt al contrari, eren uns avançats al seu temps, fins a preveure el que succeiria a València l'any 2008.

Josep Emili Arias de l'Agrupació Astronòmica de la Safor ha publicat un article molt interessant a propòsit del tema. Què millor que algunes parts del seu article per explicar el fenomen:

[per causa del desfasament entre calendari julià i calendari solar] el papa Gregori XIII (de la mà dels erudits Luigi Lilio i Cristòfol Clavius) estimà urgent la promulgació de la Reforma gregoriana (Butlla papal del 24/Febr/1582, Inter Gravissimas) per establir un nou i modern calendari occidental amb el motiu fonamental de restablir la litúrgia de la Pasqua de Resurrecció al seu lloc original, en l’inici de la primavera astronòmica.

Resulta que la pasqua és una liturgia mòbil que es basa en el calendari lunar, per tant existeix una variació en les dates de celebració seguint la següent norma:

[havia de coincidir amb el següent diumenge després de la pasua jueva] sempre en diumenge i darrere del 14º del mes lunar Nisán per haver ressuscitat Jesucrist uns dies després d’aquest dia. Si el 14º del mes Nisán queia en diumenge, la Pasqua cristiana, es devia celebrar al diumenge següent.

Si continuem llegint aquest interessantíssim article, trobem que la situació d'enguany es repetirà al 2160 coincidint de nou Sant Josep i Dimecres Sant.

Però l'aliniació/solapament definitius entre Setmana Santa i Falles es donarà l'any 2285 quan Dijous Sant i Sant Josep coincidiran. Llàstima que probablement no arribaré a veure eixa fita festiva històrica. Si algú dels que llegiu aquestes línies ho viviu, per favor, envieu-me la vostra experiència per mail on vulga que estiga a eixes altures i intentaré publicar-la, ja veurem com, al blog.

Això si: almenys quan arribe "Missió Impossible 2285", ja no prendrem per bojos i indocumentats als guionistes...

--
Algunes referències més: Article complet de la revista Huygens, Levante-emv, Las Provincias

Dibuix disponible en aquesta web [lakodorniz.com] Gràcies Galenita!!

La Patrulla Neteja al rescat!

Tornes de vacances, després de gaudir de la neu hivernal, i en obrir la porta del teu pis de lloguer, els teus ulls no donen crèdit a allò que estan veient.

La casa està bruta, hi ha una escurada de 2 metres d'alt, les piques estan que rebenten, la pols invadeix totes les habitacions, al quart de bany no gosses ni entrar de la pudor i el cub de la roba bruta fa anys que no es pot tancar de tantes peces que hi ha. Damunt fa tres dies que no et dutxes i les tuberies de la banyera estan emboçades!

Oh no, Déu meu!! Quin desastre, Quina catàstrofe!! Què faré!!! Demà ve el propietari per cobrar el lloguer i em tirarà!!!! On guardaré tots els Turistes Fallers si em tiren??!! Qui em podrà ajudar??!! Socors!!!

Tranquil, no patisques més. Perquè quan la brutícia apareix... quan el desordre s'apodera del món... quan la llum ja no travessa els vidres de la meeerda que hi ha... quan el motor de la rentadora no dóna més de si...

PATRULLA NETEJA!!!!

Si tens roba delicada i la por s'apodera de tu al veure que ja comença a tindre vida pròpia del temps que fa que no la rentes

Si no estàs segur de destroçar la teua camisa en la rentadora i no tens ni idea del que signfica programa llarg o centrifugat...

A qui cridaràs?!

Ovella norit!

Les bactèries han conquerit el teu espai vital? Necessites un míssil nuclear per poder treure els microbis del terra?

La teua pica comença a semblar-se al fons mari ple de bitxos i clavar la mà et suposa un risc integral per la salut?

Si estàs a punt de rendir-te front a les malignes tropes microorgàniques de la teua habitació...

Qui t'ajudarà a véncer la batalla!? Lleixiu Conill!

Si el teu W.C. té tal grau de brutícia fins al punt que el bany del bar de baix de casa està més net i brillant que el teu.

Si el senyor Roca demana a crits una ajuda, però la teua religió no et permet transpassar la porta del bany.

Si fa temps que vas prendre la decisió d'anar als grans magatzems del centre per desallotjar perquè ja és impossible entrar al teu excusat fins i tot amb màscara d'oxígen...

No has de patir més, perquè ja ha arribat... Ànec W.C.!


La camisa per a la boda de la cosina germana del teu oncle segon per part de mare tercera està encartonada i crespada? No saps què fer: anar a pit descobert o amb una camisa que ni robocop aniria tan quadrat? Però no tot està perdut. L'ultima paraula no està dita ni molt menys.

Anys i anys de lluita ferotge contra les robes més crespades, contra el poderós clan del textil encartonat. Segles de batalles inhumanes, i enfrontaments temeraris per imposar la suavitat mundial el fan un Déu del suavitzat. Ell és...

Mimosin "el suavitzador"!

El zen fet fardatxo, el dalai lama del rentat a mà, el gurú de la neteja. Després de llargues temporades de meditació, després de sometre's als mètodes d'autodisciplina més exigents del món oriental, després de la seua coronació com a mestre suprem al fi ha aconseguit la seua meta: el nirvana saboner.

Amb només un parell d'oooooooommmmmmms les taques desapareixen als seus peus, mai ninguna ha gosat desafiar-lo i qui ho ha fet no viu per contar-ho.

Sabó Fardatxo!

Només faltes tu. Agafa drap, granera i motxo, res més. Ara, com kamikaze japonés, lliga't al cap una banda amb el símbol nippó per excel.lència, el sol naixent i arma't de valor.

La batalla no serà fàcil, demanaràs pietat i clemència, voldràs abandonar en nombroses ocasions, els microorganismes desplegaran les seues armes més dures. Ho sabem, hauràs de ser el més fort, però sempre tindràs l'ajuda de...

LA PATRULLA NETEJA AL RESCAT!!!!

Donatius?

Queda poc per la setmana fallera i els símptomes de la Malaltia Fallera s'accentuen: exposicions, presentacions de revistes, actes diversos, participació en fòrums i webs falleres... I en una visita a un d'aquestos racons internautes, concretament al fòrum del districte telepolis de candreu, comence a llegir una notícia que em crida poderosament l'atenció:

La federación de especial dice que aceptan donativos para ver las fallas y nunca cobran

Intente sobreposar-me de l'impacte. M'agafe ben fort a la cadira per no caure marejat de la impressió. Però la millor part encara està per arribar...

La Federación de Fallas de Especial recordó ayer a la Asociación de Vecinos de Russafa que las fallas jamás han cobrado dinero por ver los monumentos falleros sino que se aceptan donativos para entrar dentro del recinto vallado y estar más cerca de las obras que hacen los artistas falleros, según manifestó el presidente de la organización, Joaquín Díaz.

Una vegada llegit l'article, contar 1000 abans de carregar-me mitja casa de la mala llet i prendre'm uns relaxants de cavall les úniques idees que em venen a la ment són tan bèsties que millor me les guardaré, no siga que em denuncien per injúries o per recordar la família d'alguns membres del món faller. Vegem les barbaritats que ha dit el president de la Federació de Falles d'Especial.

En primer lloc, senyor Joaquin Díaz, les falles "jamás" han cobrat diners?? Està vosté segur? Utilitzaré la meua experiència personal per demostrar que això és una mentida més gran que totes les catedrals del món juntes. Ha tingut vosté la mala sort que qui escriu aquestes línies és un Malalt de Falles en tota regla i compta amb un arxiu de totes les entrades/tiquets que ha adquirit des dels anys 90 i pot demostrar amb 'documents' allò que diu... xe, quina mala sort. Per obrir boca, Pl. Mercé 1999:


En 12-14 anys que duc fent recorreguts fallers, tots ells he visitat les falles de secció especial de cada any i per apreciar millor "las obras que hacen los artistas falleros" he hagut de passar per taquilla i pagar una entrada, i no senyor Díaz, res de donatiu, perquè com diu la RAE

donativo.

(Del lat. donatīvum).

1. m. Dádiva, regalo, cesión, especialmente con fines benéficos o humanitarios.

un donatiu és una aportació voluntària de qualsevol quantitat i probablement amb un fi benèfic, no una entrada obligatòria i fixada com han fet i fan les comissions especials (entre elles Exposició). Si no em creu li ho podem preguntar als 'segurates' que estan per impedir el pas si no es té el tiquet corresponent i trencar-lo després del pagament previ. Això demostra ben a les clares el caracter obligatori i comercial dels seus 'donatius'*.

Parlant de fi benèfic, quin és el que tenen les entrades? Augmentar els pressupostos? Cobrir la contabilitat de les falles? O tindre encara més ingressos mostrant missatges publicitaris als tiquets?


Posem un exemple pràctic per trobar la 'humanitat' a les entrades: ja que el problema ve pels veïns del carrer Sueca, mirem una entrada de Sueca - Literat Azorin de fa uns anys (concretament al 2000):

Com dirien els mags de la tele: res per ací. Veiem publicitat d'un patrocinador


I res per allà. Al darrere trobem més publicitat de patrocinadors.


La paraula ONO se sembla a ONG, però no... no és el mateix. I no ens quedem només en Sueca - Literat Azorin o Pl. del Pilar, també Na Jordana és una especialista en 'donatius', mireu:


I no pose la part de darrere, perquè clar, encara que diga 'Molt important mirar al dors' doncs l'únic que podem trobar és el nom d'un restaurant de menjar grec que sorteja un viatge a Grècia. Sí senyor, gran fi benèfic.

Per si de cas, a estes altures, us quedara algun tipus de dubtes, posaré un altre exemple d'una falla que va estar presidida per un dels membres de la "susodicha" Federació, Cuba-Buenos Aires a l'any 2000. I com era d'esperar, posa "Entrada":


Conclusió: Cal tindre molta barra, molta poca vergonya i molta cara dura per a atrevir-se a dir que les falles de la Federació d'Especial no cobren entrada. Ja està bé de prendre el pèl a veïns, a turistes i a seguidors de la festa fallera, que al cap i a la fi, senyors especials, vostés reben diners públics de tots els ciutadans i no haurien de tindre dret cobrar ni un cèntim per "estar más cerca de las obras que hacen los artistas falleros".

Enllaç a la notícia

Altres exemples de 'donatius'

--
*Comptades excepcions són les que tenen eixa finalitat humanitària: Pediatra Jorge Comin - Serra Calderona últimament i algunes altres, però ni molt menys és allò habitual.

Alfred Ruiz torna a fer falles. Ja és oficial

En els ultims mesos pels cercles fallers sonava el nom de l'artista faller Alfred Ruiz com a possible fitxatge de Mossen Sorell - Corona. Hui ja és oficial. Una gran noticia per a la festa de les Falles.

A continuacio el comunicat de premsa distribuit per la Falla Corona en valencià:

Alfred Ruiz tornarà a plantar falles en 2008 de la mà de Mossen Sorell - Corona

La falla Mossen Sorell - Corona després de guanyar tres vegades consecutives (2005, 2006 i 2007) el concurs de Falles Innovadores, comptarà en 2008 amb un monument d'un artista tan transgressor, vanguardista i personal com Alfred Ruiz Ferrer, que torna a plantar falles després de sis anys allunyat del mon faller.

Ruiz deixà un estel d'evolucio artistica al llarg de decàdes. Per la comissio Quart-Palomar algunes de les obres més caracteristiques de la seua darrera etapa. Abandonà el taller de falles en 2002, remarcant al seu treball una concepcio excepcional del monument faller: avançada i contemporània.

En Mossen Sorell-Corona tindrà l'oportunitat de tornar a plantejar lliurement els seus guions estètics que li han fet ser un artista reconegut dins de l'àmbit faller, però que també han provocat admiracio des del mon de les arts plàstiques i la cultura

Això si, a Corona li va a eixir car el retorn del mite del vanguardisme faller dels ultims anys. Esperem que Alfred Ruiz estiga a l'altura i sàpiga recompensar com toca el recolzament de la comissio del Carme.

Des d'aquestes linies vaig a seguir en molta atencio i vaig a ser més critic que amb qualsevol projecte. No espere un retorn qualsevol, espere un retorn amb un nivell que justifique l'esforç d'un grup de fallers que treballa molt dur any rere any per poder aportar idees al mon faller.

Un nom no justifica un projecte si quan arriba l'hora de la plantà no hi ha res. Alfred Ruiz és història viva de les Falles, un gran nom, però per això no cal deixar d'exigir un cadafal amb una evolucio estètica en relacio a la darrera època d'aquest artista.

Això si, fidels al seu lema, Falla Corona, sempre innovant